Back متدثرة تراخومية Arabic متدثره تراخوميه ARZ Chlamydia trachomatis Bulgarian Chlamydia trachomatis Czech Chlamydia trachomatis Danish Chlamydia trachomatis German Chlamydia trachomatis English Chlamydia trachomatis Spanish Chlamydia trachomatis Basque کلامیدیا تراکوماتیس Persian

Chlamydia trachomatis

Infotaula d'ésser viuChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata

Cossos d'inclusió de C. trachomatis (en marró) en un cultiu cel·lular de McCoy. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiatracoma, limfogranuloma veneri, clamidiosi i conjuntivitis d’inclusió Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumChlamydiota
ClasseChlamydiia
OrdreChlamydiales
FamíliaChlamydiaceae
GènereChlamydia
EspècieChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata
Rake, 1935

Chlamydia trachomatis és un bacteri paràsit intracel·lular estricte dels humans[1] i una de tres espècies del gènere Chlamydia.[2] C. trachomatis és Gram-negatiu,[3] no té motilitat i la seva estructura morfològica consta d'una membrana amb glicoproteïnes de superfície,[4] un nucli que conté l'ADN i l'ARN, i una matriu protoplàsmica.[5] La seva mida oscil·la entre els 300 i els 350 nanòmetres.

Fou identificat el 1907 per l'alemany von Prowazek i l'austríac Halberstädter, mentre estudiaven el tracoma.[6] C. trachomatis va ser el primer agent clamidial infecciós descobert en humans.[7] El genoma del bacteri té una longitud de 1.042.519 parells de bases, amb 894 seqüències codificadores de proteïnes.[8] Es creu que va evolucionar a partir d'un microorganisme clamidial no patogen existent en el medi biològic de fa uns 700 milions d'anys i que per envair, viure i reproduir-se a l'interior de les cèl·lules dels mamífers adoptà una estratègia dinàmica de reducció radical del seu genoma.[9]

Té un cicle biològic de 24-48 h de durada, considerat únic entre els membres del seu regne per les seves singulars característiques,[10] ja que alterna dues formes amb trets funcionals i morfològics diferents: el cos elemental extracel·lular infecciós i el cos reticulat intracel·lular no infecciós.[11]

C. trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies específiques:[12] tracoma (serovars A, B, Ba o C), uretritis (serovars D-K) i limfogranuloma veneri (LGV, serovars L1, L2 i L3).[13] Moltes, però no totes, les soques de C. trachomatis tenen un plasmidi extracromosòmic,[14] sent considerables les variacions, tant de naturalesa com d'extensió, dels plasmidis presents en elles.[15]

Per a finalitzar el seu cicle vital bifàsic,[16] aquest patogen necessita secretar més de 70 proteïnes diferents, les quals exerceixen les seves funcions al citoplasma i al nucli de la cèl·lula hoste,[17] a la membrana d'inclusió i al medi extracel·lular. Són proteïnes amb capacitat d'alterar el citoesquelet d'actina,[18] la capacitat de moure's independentment, el transport vesicular i no vesicular, el metabolisme i la senyalització immunològica de les cèl·lules que infecten.[19][20] Sumàriament, el bacteri evita la resposta immunitària gràcies a dos mecanismes principals: la producció de múltiples proteases, en particular de la CPAF,[21] i la inhibició de l'apoptosi dels elements cel·lulars infectats.[22]

  1. ↑ Hasteh, F «Chlamydia trachomatis» (en anglès). Cervix: Inflammation/parasites, PathologyOutlines.com, 2020; Mar 5 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 15 març 2020].
  2. ↑ Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology (en anglès). 4a ed.. McGraw Hill, 2004, pp: 463–470. ISBN 0838585299. 
  3. ↑ Kenyon College - Dept. of Biology. «Chlamydia» (en anglès). MicrobeWiki, 15-08-2006. [Consulta: 27 octubre 2008].
  4. ↑ Chang JJ, Leonard KR, Zhang YX «Structural studies of the surface projections of Chlamydia trachomatis by electron microscopy» (en anglès). J Med Microbiol, 1997 Des; 46 (12), pp: 1013-1018. ISSN 1473-5644. DOI: 10.1099/00222615-46-12-1013. PMID: 9402923 [Consulta: 14 abril 2020].
  5. ↑ Elwell C, Mirrashidi K, Engel J «Chlamydia cell biology and pathogenesis» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2016 Jun; 14 (6), pp: 385-400. PMID: 27108705. DOI: 10.1038/nrmicro.2016.30. PMC: 4886739 [Consulta: 12 maig 2020].
  6. ↑ Gener Galbis, C «El agente del tracoma. Notas históricas» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2005 Abr; 80 (4), pp: 259-260. ISSN 0365-6691 [Consulta: 1r abril 2020].
  7. ↑ Budai, I «Chlamydia trachomatis: milestones in clinical and microbiological diagnostics in the last hundred years: a review». Acta microbiologica et immunologica Hungarica, 54, 1, Març 2007, pàg. 5–22. ISSN 1217-8950. DOI: 10.1556/AMicr.54.2007.1.2. PMID: 17523388.
  8. ↑ Stephens RS, Kalman S, Lammel C, Fan J, et al «Genome sequence of an obligate intracellular pathogen of humans: Chlamydia trachomatis» (en anglès). Science, 1998 Oct 23; 282 (5389), pp: 754-759. ISSN 0036-8075. PMID: 9784136 [Consulta: 29 agost 2018].
  9. ↑ Hadfield, J; Harris, SR; Seth-Smith, HMB; Parmar, S; et al «Comprehensive global genome dynamics of Chlamydia trachomatis show ancient diversification followed by contemporary mixing and recent lineage expansion» (en anglès). Genome Res, 2017 Jul; 27 (7), pp: 1220-1229. PMID: 28588068. DOI: 10.1101/gr.212647.116. PMC: 5495073 [Consulta: 20 gener 2022].
  10. ↑ Choroszy-Król IC, Frej-Mądrzak M, Jama-Kmiecik A, Bober T, Jolanta Sarowska J «Characteristics of the Chlamydia trachomatis species - immunopathology and infections» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2012 Nov-Des; 21 (6), pp: 799-808. ISSN 1899–5276. PMID: 23457138 [Consulta: 24 març 2020].
  11. ↑ Sixt BS, Valdivia RH, Kroemer G «Chlamydia trachomatis' struggle to keep its host alive» (en anglès). Microb Cell, 2017 Mar 2; 4 (3), pp: 101-104. PMID: 28357396. DOI: 10.15698/mic2017.03.564. PMC: 5349196 [Consulta: 22 abril 2020].
  12. ↑ GEFOR «Chlamydia trachomatis» (en castellà). Bacteriología, Fundacionio.org, 2017; Oct, pàgs: 3 [Consulta: 19 maig 2020].
  13. ↑ Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M «Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of Chlamydia trachomatis and Neisseria gonorrhoeae: impact on epidemiological surveillance and interventions» (en anglès). APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica, 112, 11-12, desembre 2004, pp: 771–784. ISSN 0903-4641. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x. PMID: 15638837.
  14. ↑ Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, et al «The Chlamydia trachomatis plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor». Infection and immunity, 76, 6, Juny 2008, pp: 2273–2283. DOI: 10.1128/IAI.00102-08. PMC: 2423098. PMID: 18347045.
  15. ↑ Jones CA, Hadfield J, Thomson NR, Cleary DW, et al «The Nature and Extent of Plasmid Variation in Chlamydia trachomatis» (en anglès). Microorganisms, 2020 Mar 6; 8 (3), pii: E373. ISSN 2076-2607. DOI: 10.3390/microorganisms8030373. PMID: 32155798 [Consulta: 9 abril 2020].
  16. ↑ Gitsels A, Sanders N, Vanrompay D «Chlamydial Infection From Outside to Inside» (en anglès). Front Microbiol, 2019 Oct 9; 10, pp: 2329. PMID: 31649655. DOI: 10.3389/fmicb.2019.02329. PMC: 6795091 [Consulta: 14 abril 2020].
  17. ↑ Martin, OWF «Manipulation of host nuclear function by Chlamydia trachomatis -Tesi doctoral-» (en anglès). Institute of Structural and Molecular Biology, University of London, 2016 Ag; BC191340221X, pàgs: 253 [Consulta: 14 abril 2020].
  18. ↑ Caven, L; Carabeo, RA «Pathogenic Puppetry: Manipulation of the Host Actin Cytoskeleton by Chlamydia trachomatis» (en anglès). Int J Mol Sci, 2019 Des 21; 21 (1), pp: 90. DOI: 10.3390/ijms21010090. PMC: 6981773. PMID: 31877733 [Consulta: 20 gener 2022].
  19. ↑ Mehlitz A, Rudel T «Modulation of host signaling and cellular responses by Chlamydia» (en anglès). Cell Commun Signal, 2013 Nov 22; 11, pp: 90. DOI: 10.1186/1478-811X-11-90. PMC: 4222901. PMID: 24267514 [Consulta: 15 març 2020].
  20. ↑ Bugalhão JN, Mota LJ «The multiple functions of the numerous Chlamydia trachomatis secreted proteins: the tip of the iceberg» (en anglès). Microb Cell, 2019 Ag 21; 6 (9), pp: 414-449. DOI: 10.15698/mic2019.09.691. PMC: 6717882. PMID: 31528632 [Consulta: 15 març 2020].
  21. ↑ UniProt «Chlamydia protease-like activity factor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; F8KXV5 -F8KXV5_PARAV- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 18 març 2020].
  22. ↑ Witkin SS, Minis E, Athanasiou A, Leizer J, Linhares IM «Chlamydia trachomatis: the Persistent Pathogen» (en anglès). Clin Vaccine Immunol, 2017 Oct 5; 24 (10), pii: e00203-17. PMID: 28835360. DOI: 10.1128/CVI.00203-17. PMC: 5629669 [Consulta: 18 març 2020].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy